Desenrotllant el paper de l'excusat (a propòsit de l'acord entre la AVL i la RACV).

Tot sembla indicar que avui l'AVL, oficial, i la RACV, extraoficial, signaran el acord que donarà un pas ferm

per assolir la pau lingüística, almenys això diuen ells. Vaja! I jo que creia que aquesta pau la vam aconseguir quant es va crear l'AVL. Mira tu per on resulta que no, que una entitat para-acadèmica, que s'auto proclama Real i que no te cap representació més enllà de l'àmbit de la província de València, s'erigeix com garant de la pau. Manda Huevos! (Com diria Federico Trillo, gran Alacantí de Cartagena).

Perquè uns ens oficial, l'AVL, coopere amb una endidat que practica el secessionisme lingüístic ha de acceptar el terme “idioma valencià”, per a designar el nom de la llengua. Reflexionem, un organisme oficial, per a iniciar converses amb una entitat no oficial, es rebaixa a acatar un condició mínima. Si us plau siguem seriosos. Qui ha de cooperar amb qui?, qui té la suficient autoritat oficial per establir condicions?. Per acabar d'arredonir-ho, què punyetera falta ens fa tenir una AVL?.

Bé, ens diran que tot aixó és necessari per a “desenro[t]llar” l'us del idioma valencià. Jo com desenrotlle el paper de l'excusat, em comprometo a desenvolupar l'ús del “ Idioma català” normatiu de l'IEC.