A la valenciana (anàlisis personal de les eleccions del 26J).

Som molts els valencians decebuts pels resultats de les eleccions del 26J, tot i ser la segon força al País Valencià i d'haver-li arrabassat tres senadors al PSOE. Decebuts pels òptims resultats del PP, que tot i l'abstenció ha pujat en nombre de vots. Ens preguntem com el 35'50% dels valencians en dret de vot han pogut votar al partit de la corrupció i que ha arruïnat el nostre País.

Per contra el 25, 36 % de valencians ha optat per votar la coalició Compromís-Podemos-EUPV, una coalició que segons els mitjans de comunicació, encoratjats pel propi PP, representava l'entrada del comunisme bolivarià i de la disgregació de l'estat espanyol. Aquest és el peix que s'ha venut, els independentistes i comunistes s'havien aliat per disgregar Espanya i la arrabassar amb la propietat privada. Aquest falç missatge, actualment l'enemic de la propietat privada son els bancs, ha calat en l'electorat, més en la comunitat autònoma on més gent és sent més espanyola que de la pròpia comunitat, segons les enquestes del CIS.  

Podem, amb el seu missatge plurinacional, és la formació més votada en les dues comunitats històriques més nacionalistes: Catalunya i el País Basc. Desbancant als partits nacionalistes imperants en les ultimes dècades. És la tercera força, molt prop del PSOE, a tot l'estat i la segon al País Valencià. Aquí a casa nostra, amés, han arrabassat els tres senadors al PSOE, cosa que fins ahir semblava impossible.

Decebut pel resultat del PP? Si; però a la vegada encoratjat perquè u de cada quatre valencians haja optat per qui tenia encontra a la resta de formacions i de la majoria de la premsa estatal. Cosa que m'anima a seguir lluitant pel meu País.  

Desenrotllant el paper de l'excusat (a propòsit de l'acord entre la AVL i la RACV).

Tot sembla indicar que avui l'AVL, oficial, i la RACV, extraoficial, signaran el acord que donarà un pas ferm

per assolir la pau lingüística, almenys això diuen ells. Vaja! I jo que creia que aquesta pau la vam aconseguir quant es va crear l'AVL. Mira tu per on resulta que no, que una entitat para-acadèmica, que s'auto proclama Real i que no te cap representació més enllà de l'àmbit de la província de València, s'erigeix com garant de la pau. Manda Huevos! (Com diria Federico Trillo, gran Alacantí de Cartagena).

Perquè uns ens oficial, l'AVL, coopere amb una endidat que practica el secessionisme lingüístic ha de acceptar el terme “idioma valencià”, per a designar el nom de la llengua. Reflexionem, un organisme oficial, per a iniciar converses amb una entitat no oficial, es rebaixa a acatar un condició mínima. Si us plau siguem seriosos. Qui ha de cooperar amb qui?, qui té la suficient autoritat oficial per establir condicions?. Per acabar d'arredonir-ho, què punyetera falta ens fa tenir una AVL?.

Bé, ens diran que tot aixó és necessari per a “desenro[t]llar” l'us del idioma valencià. Jo com desenrotlle el paper de l'excusat, em comprometo a desenvolupar l'ús del “ Idioma català” normatiu de l'IEC.