NO PRENDRÀS EL NOM DE LA LLIBERTAT EN VA.

En els últims temps a les Balears i al País Valencià, perdó Comunitat (tinc el mal vici d’anomenar-lo País), els poders fàctics alcen la veu a favor de la llibertat. Encara que puga paréixer una incoherència, sembla que el poder fàctic i la majoria democràtica estan sotmesos per la minoria reaccionaria, proletària i catalanista. Almenys és el es desprén dels mitjans d’informació, reconvertits en mitjans d’opinió, afins al poder fàctic, és a dir gairebé quasi tots els mitjans escrits i audiovisuals, garants de la llibertat.

El Parlament Balear, ocupat per la minoria catalanista i chavista insular, aprovà una llei, revolucionària, que declara a la tauromàquia, sense sang, patrimoni cultural de les illes. Aquesta llei, restrictiva i intolerant, prohibeix la mort del toro en la plaça davant de la mirada dels assistents, així mateix restringeix l'ús d'utensilis que puguen produir-li dany físic o psíquic, cal entendre, les inofensives: banderilles, piques, puntes de pica, estocs o espases. A més estipula que transcorreguts deu minuts el toro ha de tornar als corrals, viu i sense cap ferida. Ja com a colofó, prohibeix l’entrada a les places de toros als menors de divuit anys.

Tot un despropòsit, que vulnera la llibertat dels aficionats als toros de gaudir de l’èxtasi produït pel sofriment i la mort de l'animal. És clar, els ignorants proletaris no saben que el toro ha nascut per morir en la placa. Aquesta llei, a més d’atemptar contra la llibertat dels aficionats, atempta contra l'honor dels toros. Un toro que no mor amb honor a la placa, deixa de ser toro i és rebaixat a bou.

Per aquestes qüestions, queda clar el perquè en la placa de toros de Palma, tots junts: toreros, afició i toros criden en nom de la llibertat.  

A la valenciana (anàlisis personal de les eleccions del 26J).

Som molts els valencians decebuts pels resultats de les eleccions del 26J, tot i ser la segon força al País Valencià i d'haver-li arrabassat tres senadors al PSOE. Decebuts pels òptims resultats del PP, que tot i l'abstenció ha pujat en nombre de vots. Ens preguntem com el 35'50% dels valencians en dret de vot han pogut votar al partit de la corrupció i que ha arruïnat el nostre País.

Per contra el 25, 36 % de valencians ha optat per votar la coalició Compromís-Podemos-EUPV, una coalició que segons els mitjans de comunicació, encoratjats pel propi PP, representava l'entrada del comunisme bolivarià i de la disgregació de l'estat espanyol. Aquest és el peix que s'ha venut, els independentistes i comunistes s'havien aliat per disgregar Espanya i la arrabassar amb la propietat privada. Aquest falç missatge, actualment l'enemic de la propietat privada son els bancs, ha calat en l'electorat, més en la comunitat autònoma on més gent és sent més espanyola que de la pròpia comunitat, segons les enquestes del CIS.  

Podem, amb el seu missatge plurinacional, és la formació més votada en les dues comunitats històriques més nacionalistes: Catalunya i el País Basc. Desbancant als partits nacionalistes imperants en les ultimes dècades. És la tercera força, molt prop del PSOE, a tot l'estat i la segon al País Valencià. Aquí a casa nostra, amés, han arrabassat els tres senadors al PSOE, cosa que fins ahir semblava impossible.

Decebut pel resultat del PP? Si; però a la vegada encoratjat perquè u de cada quatre valencians haja optat per qui tenia encontra a la resta de formacions i de la majoria de la premsa estatal. Cosa que m'anima a seguir lluitant pel meu País.  

Desenrotllant el paper de l'excusat (a propòsit de l'acord entre la AVL i la RACV).

Tot sembla indicar que avui l'AVL, oficial, i la RACV, extraoficial, signaran el acord que donarà un pas ferm

per assolir la pau lingüística, almenys això diuen ells. Vaja! I jo que creia que aquesta pau la vam aconseguir quant es va crear l'AVL. Mira tu per on resulta que no, que una entitat para-acadèmica, que s'auto proclama Real i que no te cap representació més enllà de l'àmbit de la província de València, s'erigeix com garant de la pau. Manda Huevos! (Com diria Federico Trillo, gran Alacantí de Cartagena).

Perquè uns ens oficial, l'AVL, coopere amb una endidat que practica el secessionisme lingüístic ha de acceptar el terme “idioma valencià”, per a designar el nom de la llengua. Reflexionem, un organisme oficial, per a iniciar converses amb una entitat no oficial, es rebaixa a acatar un condició mínima. Si us plau siguem seriosos. Qui ha de cooperar amb qui?, qui té la suficient autoritat oficial per establir condicions?. Per acabar d'arredonir-ho, què punyetera falta ens fa tenir una AVL?.

Bé, ens diran que tot aixó és necessari per a “desenro[t]llar” l'us del idioma valencià. Jo com desenrotlle el paper de l'excusat, em comprometo a desenvolupar l'ús del “ Idioma català” normatiu de l'IEC.  

Sobre les eleccions del 27S.

Anit quasi tot eren celebracions, uns per que es sentien guanyadors JxSi, C's i CUP, altres per no es sentien perdedors PSC. Els clars perdedors son: CatsiqueesPot, PPC i Unió. Els mitjans estatals, amb clau plebiscitària, li donen la majoria als unionistes amb un 52'12%, front al 47'88 del si. Clar desconeixen la realitat catalana. En les eleccions d'ahir, clarament plebiscitàries, havia tres sensibilitats, la clarament independentista (JxSi i CUP), la clarament unionista (C's i PPC) i la federalista (PSC, CatsiqueesPot i Unió), amés d'un altre quart grup indefinit (PACMA, RECORTES CERO -ELS VERDS, GANEMOS i PIRATA.CAT/XDT).

Aquestes tres sensibilitats ja quedaren paleses amb el projecte de referèndum, que el govern espanyol va prohibir, amb la seva doble pregunta. Si tenim en compte la realitat catalana, a tres bandes, els resultats difereixen sobre els donats pels mitjans estatals. El resultat seria el següent: Si a la independència 47'78%, No a independència 26'41%, federalistes 24'16%, total el 98'35 %, l'1'65 que falta és el del indefinits, que cadascú el pose on li roti.  

Sobre el retorn de la RTVV.

Quan Fabra, encabritat per una sentència judicial desfavorable, va decidir extingir la RTVV, els valencianistes d'esquerres es van manifestar en contra del tancament. Al clam unànime "Per una

televisió pública, plural i de qualitat" l'esquerra valencianista demanava el no tancament de C9 i el retorn de les emissions de TV3 al País Valencià. Es feren manifestacions a favor de la RTVV, la majoria d'assistents no pertanyien a la seva audiència. Com a assistent a alguna de les manifestacions a la ciutat d'Alacant, dono fe que la majoria d'assistents eren de Compromís, ERC, Col·lectiu Avant ..., vaja! tots catalanistes empedreïts. Com jo mateix. Tota aquesta marea va fer que els partits d'esquerres inclogueren al seu programa electoral la reobertura de C9. Davant d'una demanda social, una promesa electoral. Fins i tot, Ximo Puig, li va posar data, la del 9 d'octubre.

El bipartit valencià, i el seu annex, es reuneixen per tal de complir amb la promesa electoral; dels tres partits, reobrir C9. Decideixen fer-ho amb una programació enllaunada, sense informatius ni programació en directe. (On és aquí el servei públic, plural i de qualitat?). Per la seva banda la Intersindical s'ofereix a

negociar amb el Govern Valencià sobre aquesta reobertura, partint d'unes posicions maximalistes; la readmissió de tota la plantilla. Llavors, els mateixos que es van manifestar pel no tancament de C9, ara es proclamen contraris a la readmissió, dels que criden manipuladors. Finalment s'ajorna la reobertura.

Ara, al Govern Valencià li toca parlar amb tots, per obrir negociacions, també amb tots: Per tal d'assolir, el més aviat possible, una ràdio televisió valenciana, publica, plural i de qualitat. Per a tal menester cal que la negociació no exclogui a cap col·lectiu interessat en el projecte. Resulta peremptori, per dotar de la dignitat que el valencià mereix i per la salut de la democràcia al País Valencià, tenir una ràdio i televisió pública i plural. Així com també una xarxa de canals privats que emetin en valencià estandarditzat. Sense oblidar la recepció dels canals públics de Catalunya i Balears.

Així sigui!

Sobre aldees i llogarets:

La senyora Carolina Punset, com tothom sap, és natural de Catalunya, país on s'educa a les escoles en la immersió lingüística des de el 1983; vaja, des fa només 32 anys.  Tres dècades és suficient per analitzar els resultats de la mesura. Aixi ho fan els que com Carolina, els autoproclamats no-nacionalistes, difonen que els joves de Catalunya no saben parlar castellà. Com exemple aquella frase molt coneguda:- “Les hablas en castellano y te contestan en catalán”. Vaja, venen a afirmar que els catalans només parlen català, degut a la immersió lingüística. En aquest context la frase: -"Allá donde triunfa la política de imersión lingüística, estamos volviendo a la aldea", sembla afirmar una obvietat. 

Per a contradir a la Punset només cal preguntar-se quants comunicadors de ràdio i televisió  d'àmbit estatal són catalans, molts d'ells provinents de la immersió; per exemple: Andreu Buenafuente, Jordi Evole, Risto Megide, Juanra Bonet, Berto Romero .... També es pot fer una llista de cantants o grups, catalans, en castellà també provinents de la immersió; com a exemple:  Pau Danes (Jarabe de Palo), els germans Muñoz (Estopa), ves per on aquest sempre parlen en castellà,  Albert Pla i un llarg etc. D'igual manera es poden fer  llistes d'actors, concursants i altres professionals, que educats amb la immersió lingüística en català, desenvolupen la seva tasca intel·lectual en castellà.

Professionals que parlen l'estàndard castellà amb correcció, sense que es puga albirar quin és el seu origen. Cosa que no passa amb altres comunicadors, del quals no ens costa molt endevinar el seu origen geogràfic. 

A aquest no-nacionalistes, tan preocupats per la situació del castellà en Catalunya, País Valencià i Illes Balears, devien de vigilar el nivell del castellà que s'escolta en els realitys i en els programes de xafardeig. Deplorable!.