En
els últims temps a les Balears i al País Valencià, perdó
Comunitat (tinc el mal vici d’anomenar-lo País), els poders
fàctics alcen la veu a favor de la llibertat. Encara que puga
paréixer una incoherència, sembla que el poder fàctic i la majoria
democràtica estan sotmesos per la minoria reaccionaria, proletària i catalanista.
Almenys és el es desprén dels mitjans d’informació, reconvertits en
mitjans d’opinió, afins al poder fàctic, és a dir gairebé quasi
tots els mitjans escrits i audiovisuals, garants de la llibertat.
El
Parlament Balear, ocupat per la minoria catalanista i chavista
insular, aprovà una llei, revolucionària, que declara a la
tauromàquia, sense sang, patrimoni cultural de les illes. Aquesta
llei, restrictiva i intolerant, prohibeix la mort del toro en la
plaça davant de la mirada dels assistents, així mateix restringeix
l'ús d'utensilis que puguen produir-li dany físic o psíquic, cal
entendre, les inofensives: banderilles, piques,
puntes de pica, estocs o espases. A més estipula que
transcorreguts deu minuts el toro ha de tornar als corrals, viu i
sense cap ferida. Ja com a colofó, prohibeix l’entrada a les
places de toros als menors de
divuit anys.
Tot
un despropòsit, que vulnera la llibertat dels aficionats als toros
de gaudir de l’èxtasi produït pel sofriment i la mort de
l'animal. És clar, els ignorants proletaris no saben que el toro ha
nascut per morir en la placa. Aquesta llei, a més d’atemptar
contra la llibertat dels aficionats, atempta contra l'honor dels
toros. Un toro que no mor amb honor a la placa, deixa de ser toro i
és rebaixat a bou.
Per
aquestes qüestions, queda clar el perquè en la placa de toros de
Palma, tots junts: toreros, afició i toros criden en
nom de la llibertat.
