Aquestes tres
sensibilitats ja quedaren paleses amb el projecte de referèndum, que
el govern espanyol va prohibir, amb la seva doble pregunta. Si tenim
en compte la realitat catalana, a tres bandes, els resultats
difereixen sobre els donats pels mitjans estatals. El resultat seria
el següent: Si a la independència 47'78%, No a independència
26'41%, federalistes 24'16%, total el 98'35 %, l'1'65 que falta és
el del indefinits, que cadascú el pose on li roti.
dilluns, 28 de setembre del 2015
Sobre les eleccions del 27S.
dissabte, 5 de setembre del 2015
Sobre el retorn de la RTVV.
Quan
Fabra, encabritat per una sentència judicial desfavorable, va
decidir extingir la RTVV, els valencianistes d'esquerres es van
manifestar en contra del tancament. Al clam unànime "Per una
televisió pública, plural i de qualitat" l'esquerra
valencianista demanava el no tancament de C9 i el retorn de les
emissions de TV3 al País Valencià. Es feren manifestacions a favor
de la RTVV, la majoria d'assistents no pertanyien a la seva
audiència. Com a assistent a alguna de les manifestacions a la
ciutat d'Alacant, dono fe que la majoria d'assistents eren de
Compromís, ERC, Col·lectiu Avant ..., vaja! tots catalanistes
empedreïts. Com jo mateix. Tota aquesta marea va fer que els partits
d'esquerres inclogueren al seu programa electoral la reobertura de
C9. Davant d'una demanda social, una promesa electoral. Fins i tot,
Ximo Puig, li va posar data, la del 9 d'octubre.
El
bipartit valencià, i el seu annex, es reuneixen per tal de complir
amb la promesa electoral; dels tres partits, reobrir C9. Decideixen
fer-ho amb una programació enllaunada, sense informatius ni
programació en directe. (On és aquí el servei públic, plural i de
qualitat?). Per la seva banda la Intersindical s'ofereix a
negociar
amb el Govern Valencià sobre aquesta reobertura, partint d'unes
posicions maximalistes; la readmissió de tota la plantilla. Llavors,
els mateixos que es van manifestar pel no tancament de C9, ara es
proclamen contraris a la readmissió, dels que criden manipuladors.
Finalment s'ajorna la reobertura.
Ara,
al Govern Valencià li toca parlar amb tots, per obrir negociacions,
també amb tots: Per tal d'assolir, el més aviat possible, una ràdio
televisió valenciana, publica, plural i de qualitat. Per a tal
menester cal que la negociació no exclogui a cap col·lectiu
interessat en el projecte. Resulta peremptori, per dotar de la
dignitat que el valencià mereix i per la salut de la democràcia al
País Valencià, tenir una ràdio i televisió pública i plural.
Així com també una xarxa de canals privats que emetin en valencià
estandarditzat. Sense oblidar la recepció dels canals públics de
Catalunya i Balears.
Així
sigui!
dissabte, 27 de juny del 2015
Sobre aldees i llogarets:
La senyora Carolina Punset, com tothom sap, és natural de Catalunya, país on s'educa a les escoles en la immersió lingüística des de el 1983; vaja, des fa només 32 anys. Tres dècades és suficient per analitzar els resultats de la mesura. Aixi ho fan els que com Carolina, els autoproclamats no-nacionalistes, difonen que els joves de Catalunya no saben parlar castellà. Com exemple aquella frase molt coneguda:- “Les hablas en castellano y te contestan en catalán”. Vaja, venen a afirmar que els catalans només parlen català, degut a la immersió lingüística. En aquest context la frase: -"Allá donde triunfa la política de imersión lingüística, estamos volviendo a la aldea", sembla afirmar una obvietat.
Per a contradir a la Punset només cal preguntar-se quants comunicadors de ràdio i televisió d'àmbit estatal són catalans, molts d'ells provinents de la immersió; per exemple: Andreu Buenafuente, Jordi Evole, Risto Megide, Juanra Bonet, Berto Romero .... També es pot fer una llista de cantants o grups, catalans, en castellà també provinents de la immersió; com a exemple: Pau Danes (Jarabe de Palo), els germans Muñoz (Estopa), ves per on aquest sempre parlen en castellà, Albert Pla i un llarg etc. D'igual manera es poden fer llistes d'actors, concursants i altres professionals, que educats amb la immersió lingüística en català, desenvolupen la seva tasca intel·lectual en castellà.
Professionals que parlen l'estàndard castellà amb correcció, sense que es puga albirar quin és el seu origen. Cosa que no passa amb altres comunicadors, del quals no ens costa molt endevinar el seu origen geogràfic.
A aquest no-nacionalistes, tan preocupats per la situació del castellà en Catalunya, País Valencià i Illes Balears, devien de vigilar el nivell del castellà que s'escolta en els realitys i en els programes de xafardeig. Deplorable!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)